Cine a Tribeca, el pastís de gota d’aigua, crits i psicòpates

Abril + Tribeca = Cinema

La primavera és sinònim de cine a Nova York. El Tribeca Film Festival (TFF) torna cada abril per descobrir-nos noves cares davant i darrera la càmera. El certamen se celebra amb sis mesos de diferència de l’altre gran festival, el New York Film Festival (NYFF). Malgrat que tots dos tenen la missió de descobrir nous cineastes, Tribeca té un perfil més explorador, més independent, més provocador.

Això no vol dir que no hi hagi cares conegudes. Veurem a Tom HanksChristopher Walker, Viola Davis i el mateix Robert DeNiro, el fundador del festival ara fa 15 anys. De fet, DeNiro protagonitza un dels plats forts d’aquesta edició. El clàssic de Martin Scorsese Taxi Driver compleix 40 anys y tot el repartiment participa en una projecció especial de la pel·lícula.

No està mai de més tornar a veure el trailer, oi?

.

.

Del 14 al 24 d’abril. Consulteu la resta de programació a la web del TFF.

.

Arriba el bon temps, torna Smorgasburg

No només les fulles verdes dels arbres de Central Park indiquen que arriba el moment de l’any de desterrar la jaqueta d’hivern al fons de l’armari. També ho és Smorgasburg, la fira gastronòmica que és tot un clàssic a la ciutat. Aquest mercat de cuiners locals s’amaga durant els mesos de fred però, amb el bon temps, torna a l’exterior. Els dissabtes a Williamsburg i els diumenge a Prospect Park.

Cada nova temporada tothom es frega les mans pensant en les noves creacions que voldrem provar. I aquest any, ja només de començar, ja ha sortit el plat estrella. S’anomena Raindrop cake i té la pinta exactament d’això: una gota d’aigua gegant. El xef Darren Wong ha importat aquest dolç tan original del Japó, on es coneix com Mizu Shingen Mochi.

Aquest postre té una textura gelatinosa a base d’agar-agar i està fet amb aigua mineral i ve servit amb farina de soja rostida i sucre de canya de sucre. Les cues per tastar-lo són interminables així que si voleu assaborir-lo, aneu passant. Mireu, quina pinta.

.

raindrop cake

Si totes les tempestes portessin aigua d’aquesta deixaríem el paraigüa a casa

.

Trobareu més informació a la web d’Smorgasburg.

.

Ho sentiu? És el crit (de Munch)

Més cues però aquestes per omplir un altre dels nostres sentits, el de la vista. Torna El Crit a Nova York. La ganyota d’Edvard Munch, un dels quadros més populars del món, es va poder veure breument al MoMA, fa uns anys. Però ara torna i arrossega amb ell tota la creativitat d’un pintor eclipsat per l’èxit d’aquesta obra.

El Crit el formen quatre peces, quatre versions diferents. A la Neue Galerie se’n poden veure dues. Una d’elles és la que un aficionat a l’art va comprar per 120 milions de dòlars i que ha cedit per a l’exposició. Els visitants descobriran també altres obres emblemàtiques de Munch i la influència que va tenir en pintors alemanys i austríacs de la seva fornada.

Ah, ja que sou al museu, no marxeu sense passar per la col·lecció permanent. Us sorprendrà El Retrat d’Adele Bloch-Bauer de Gustav Klimt. Si no voleu que us clavem el rotllo, mireu directament la pel·lícula ‘La dama de oro’ amb Helen Mirren que ho explica molt bé. Però pels impacients, heu de saber que el quadre va ser robat a la seva família pels nazis i que, després d’un periple legal d’un familiar, el retrat es va recuperar i penja, finalment, de la Neue Gallerie. Un altre motiu per fer cua.

.

Una exposició per posar-se a cridar (d'emoció)

Una exposició per posar-se a cridar (d’emoció)

.

Teniu fins el 13 de juny. Trobareu més informació a la web de la Neue Galerie.

.

Un musical de psicòpates

Li ha sortit dura competència a Sweeney Todd. No pel que fa a la qualitat musical ni interpretativa sinó en qüestió de litres de sang. El nou musical de Broadway, American Psycho és dels més sanguinolents i alguns espectadors de les primeres files han protestat per sortir del teatre esquitxats de sang (falsa).

No ha de sorprendre. El musical adapta la novel·la del mateix títol de Bret Easton Ellis que va ser adaptada, amb força èxit, amb Christian Bale de protagonista. Costa de creure que la demència d’un home de les finances a Nova York prengui forma de partitura musical però l’obra s’ha provat a Londres i arriba a la capital de l’espectacle a punt per commoure els espectadors.

Aquí teniu un dels temes que sonen. Si us agrada, podeu comprar les entrades aquí:

Llegeix més

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

20 − seven =